Enguany fa cent anys que Joan Salvat-Papasseit va morir a Barcelona. És conegut sobretot com a poeta avantguardista, amb títols que no han estat prou reeditats, exceptuant El poema de La rosa als llavis, que va ser tema d’estudi en els cicles educatius. Tampoc no ha estat gaire traduït a altres llengües; no obstant això, la seva obra va ser difosa a partir dels anys seixanta pels integrants d’Els Setze Jutges i la Nova Cançó, que van musicar molts dels seus poemes. La seva poesia també va esdevenir espectacle en la versió Nocturn per a acordió del grup teatral Dagoll Dagom.
L’obra de Salvat-Papasseit no només és poètica, sinó que abraça la prosa ja sigui com a articulista, pensador revolucionari, crític d’art o narrador. El seu compromís social es va plasmar en les seves col·laboracions en publicacions periòdiques. També va destacar com a poeta popular post-maragallià i romàntic. Salvat-Papasseit va ser un activista cultural que va promoure la poesia visual, amb cal·ligrames inspirats en Apollinaire i en el futurisme de Marinetti.
Ahir a l’espai “Una finestra al mar”, l’espai poètic del Cafè del Matí, Roser Soms, Maria Peña i Toni Cantallops van retre-li homenatge al poeta català. Primer de tot, Cantallops va repassar la trajectòria de Papasseit.
Roser Soms i Maria Peña van voler homenatjar l’artista recitant una de les seves obres. “Passeig”, del poemari Poemes en ondes hertzianes.
