L’inici del curs escolar torna a posar sobre la taula la necessitat de prevenir i detectar l’assetjament entre infants i adolescents. Laia, agent de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat dels Mossos d’Esquadra d’Arenys de Mar, ha explicat a Ràdio Arenys de Munt que la continuïtat en el temps i l’abús de poder són dos dels elements que permeten diferenciar l’assetjament escolar d’un conflicte puntual.
Segons ha detallat, l’assetjament no sempre es manifesta mitjançant agressions físiques. També pot adoptar formes verbals, com els insults, les amenaces o les burles, però també d’altres de menys visibles, com ignorar una persona, fer-li el buit, aïllar-la del grup o impedir que altres companys s’hi relacionin.
Aquestes conductes poden passar més desapercebudes que una agressió física, però afecten progressivament l’autoestima i la salut emocional de la víctima. A més, l’ús dels telèfons mòbils i les xarxes socials ha fet que l’assetjament pugui continuar fora del centre educatiu. “El menor assetjat no troba refugi, perquè és constant i continu”, ha advertit l’agent.
Entre els possibles senyals d’alerta hi ha l’angoixa quan es consulta el mòbil, la negativa a anar a l’escola, els canvis bruscos d’humor, la tristesa, la irritabilitat o un aïllament social no desitjat. Davant d’aquests indicis, els Mossos recomanen parlar amb els fills, reforçar-ne l’autoestima i mantenir una comunicació fluida amb el centre educatiu.
L’entrevista també ha posat el focus en la figura de l’assetjador. L’agent ha assenyalat que darrere d’aquest comportament hi pot haver frustració, problemes familiars o experiències prèvies d’assetjament. Per aquest motiu, les escoles treballen tant amb la víctima com amb l’autor de les agressions i amb els espectadors.
En aquest sentit, els Mossos destaquen la importància de retirar el suport social a l’assetjador. Dins del grup hi pot haver seguidors que animen o participen en les agressions, espectadors que callen i defensors que rebutgen les conductes i les comuniquen als responsables. Trencar el silenci, juntament amb el treball de l’autoestima i l’empatia, és una de les principals eines per frenar aquestes situacions.
Tot i que molts casos poden abordar-se per la via educativa, algunes conductes poden tenir conseqüències penals. Entre aquestes hi ha les amenaces, les lesions, el seguiment, el tracte degradant o vexatori, l’ús indegut de dades personals i la revelació de secrets, com ara difondre sense consentiment captures de converses privades. La responsabilitat penal dels menors comença als 14 anys, tot i que això no significa que abans d’aquesta edat les conductes no tinguin conseqüències.
Davant d’una sospita d’assetjament, la primera actuació ha de ser comunicar-ho al centre educatiu perquè pugui activar els protocols corresponents. En situacions greus o quan hi pugui haver responsabilitats penals, es pot valorar la denúncia i la intervenció dels Mossos d’Esquadra. L’Oficina de Relacions amb la Comunitat treballa coordinadament amb les escoles, ofereix assessorament i imparteix xerrades per prevenir aquestes conductes i explicar-ne les possibles conseqüències.
