La llamborda de record a Joan de Grassot i Grivé ja està col·locada davant l’Ajuntament

Aquest cap de setmana s’han celebrat a Arenys de Munt diversos actes de conscienciació sobre els feixismes passats i actuals, i ja està col·locada davant l’Ajuntament la llamborda de record i homenatge a Joan de Grassot i Grivé, deportat i assassinat a Mathaussen pels nazis.

Va ser en un acte institucional quan es va col·locar al terra aquesta Stolpersteine. És una paraula plural alemanya que significa «pedres, llambordes o llambordins de topada o per ensopegar. En català se’n podrien dir pedres de memòria. Actualment n'hi ha més de 75.000 distribuïdes a més 1.800 ciutats d'una vintena de països. En pocs anys, han esdevingut el memorial més gran del món. La primera pedra a la península Ibèrica es va posar el 2015 a Navàs. Són un petit monument que es posa a la vorera davant del darrer lloc on va viure d'una víctima del nacionalsocialisme, abans que l'arrestessin o deportessin. Segons l'artista, el qui ho mira s'ha d'inclinar per llegir el text, un signe de respecte cap a la persona eliminada. Aquest acte es va poder realitzar gràcies a la col·laboració del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, que s’ha fet càrrec del cost i l’elaboració de la llamborda. I A Arenys de Munt hi va assistir Jordi Font Agulló, el director d’aquesta institució. I així ens va atendre als micròfons de Ràdio Arenys de Munt

La pedra col·locada dissabte a Arenys de Munt és un dels llambordins fets de formigó, de 10 cm per 10 cm i coberts d'una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona. Han de fer aturar el vianant i fer-lo pensar en la persona desapareguda, assassinada, torturada. Hi ha un llambordí únic per a cada persona. Cada llambordí està fet a mà, un per un, un gest de respecte i d'humanitat que vol explícitament contrastar amb l'exterminació industrialitzada perpetrada pels nazis. A l’acte hi va assistir la família de Joan de Grassot, i va parlar en nom seu el seu net, Carles Anglas Grassot, que també ens va atendre a Ràdio Arenys de Munt

Les llambordes són idea de l’artista alemany Gunter Demnig. Cada any produeixen al voltant d’unes 450 noves llambordes.

Com dèiem, va ser un acte institucional, introduït per la Regidora de Patrimoni, Tònia Vila Paituví, i tancat per l’Alcalde d’Arenys de Munt, Josep Sánchez Camps. Al seu discurs, Sánchez va destacar la importància de l’homenatge a un veí, però que va més enllà de ser un homenatge personal. Apunta que el feixisme està a l’alça, sobretot entre els joves, i això pot comportar en un futur proper nous governs d’extrema dreta a Catalunya, com ja passa a algunes comunitats espanyoles i països europeus.

Per altra banda, està inaugurada una exposició del fotoperiodista Jordi Borràs i Abelló anomenada “Els rostres de l’odi”, sobre l’extrema dreta a Europa, que estarà oberta fins al 28 d’abril. I el mateix dissabte a la tarda, també a la Sala d’Exposicions Mercè Paluzie, l’autor local Elies Surroca i Campàs va presentar el seu nou llibre Guerra i repressió a Arenys de Munt (1936-1959) II, acte organitzat pel Col·lectiu pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt. Tots aquests actes van estar pensats i organitzats per la Comissió de la Memòria Històrica de l’Ajuntament d’Arenys de Munt.