Avui a l’informatiu volem dedicar un espai a parlar del TEL, el Trastorn Específic del Llenguatge, un trastorn que afecta a l’adquisició del llenguatge des dels seus inicis i es perllonga durant la infància i l’adolescència, podent deixar en alguns casos seqüeles significatives en l’edat adulta.
“Específic” perquè les dificultats de llenguatge no es poden explicar en termes d’un trastorn més general com una discapacitat intel·lectual, un dèficit auditiu o motor, o un trastorn generalitzat del desenvolupament.
Tots els nens no presenten els mateixos símptomes perquè no afecten sempre de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat a tots els components del llenguatge, com són la comunicació, la comprensió i la producció.
A més, el trastorn pot afectar nens o nenes que presenten simultàniament un altre tipus d’alteració al desenvolupament, encara que aquesta alteració no pugui explicar la importància de les seves dificultats del llenguatge: aquesta coincidència dificulta lògicament la identificació dels trastorns, específics en aquests casos.
Avui hem pogut parlar amb Laura Pedreño, mare d'en Saül Ramírez, un nen d'Arenys de Munt que pateix aquest trastorn. Ha explicat que el TEL afecta en la comprensió i en l'expressió a l'hora de comunicar-se. Per entendre'ns, és com si algú fos estranger en la seva pròpia terra. Sobre com afecta en el dia a dia, Pedreño explica té un gran impacte social i emocional. Per exemple, en les primeres edats, la complicació més gran es troba a l'escola donades les dificultats de seguir una classe.
No demanen donacions ni cap mena d'ajuda econòmica. Simplement, des de la família, demanen que la gent mostri empatia i no prejutgi a les persones que pateixen aquest trastorn. També demanen major suport a les administracions i que treballin per difondre i visibilitzar aquest tipus de malalties.
