Aquesta setmana se celebraran a Arenys de Munt diversos actes de conscienciació sobre els feixismes passats i actuals

Hi ha tres activitats, entre divendres i dissabte, i la més destacada és la col·locació de la llamborda que recorda les persones exterminades pel nazisme.

Comencem, però, per divendres 15 de març. El fotoperiodista Jordi Borràs i Abelló farà una conferència i inaugurarà, a les set del vespre, a la Sala d’Exposicions Mercè Paluzie, la seva exposició de fotos “Els rostres de l’odi”, sobre l’extrema dreta a Europa, que estarà oberta fins al 28 d’abril.

És una mostra de fotografies de l’autor fetes a persones d’ideologia d’extrema dreta a tota Europa. El curiós del cas és que Borràs va començar a fer aquest treball al nostre pobeva ser fa quinze anys Arenys de Munt, quan un grup de falangistes va intentar impedir la primera consulta independentista el 2009. Des de llavors, l’autor posa imatges als rostres de l’odi i explora la normalització de les diferents cares de l’extrema dreta arreu del continent. En aquestes fotografies es troben la dreta radical populista francesa o alemanya, passant pels ultraconservadors polonesos o hongaresos. Borràs retrata els activistes ultradretans de la Legió Letona i també els islamòfobs mobilitzats per l’aniversari del naixement d’Adolf Hitler. Completen aquest mosaic alguns dels llocs venerats a Europa per aquests moviments, com Villa Carpena, antiga residència de Benito Mussolini, o la casa de Hristo Lukov, col·laboracionista del Tercer Reich a Bulgària

I ja l’endemà, dissabte, a les 12 del migdia, es farà, a l’Espai 1 d’Octubre (davant l’Ajuntament d’Arenys de Munt) la col·locació d’una llamborda Stolpersteine en homenatge a Joan de Grassot i Grivé, regidor de l’Ajuntament que va ser exterminat pels nazis al camp de Mauthausen-Gusen.

Una Stolpersteine és una paraula plural alemanya que significa «pedres, llambordes o llambordins de topada o per ensopegar. En català se’n podrien dir pedres de memoria. Actualment n'hi ha més de 75.000 distribuïdes a més 1.800 ciutats d'una vintena de països. En pocs anys, han esdevingut el memorial més gran del món. La primera pedra a la península Ibèrica es va posar el 2015 a Navàs. Són un petit monument d'admonició que es posa a la vorera davant del darrer lloc on va viure d'una víctima del nacionalsocialisme, abans que l'arrestessin o deportessin. Segons l'artista, el qui ho mira s'ha d'inclinar per llegir el text, un signe de respecte cap a la persona eliminada.

Es tracta de llambordins fets de formigó, de 10 cm per 10 cm i coberts d'una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona. Han de fer aturar el vianant i fer-lo pensar en la persona desapareguda, assassinada, torturada. Ensenyen l'omnipresència del mal en la vida quotidiana. Hi ha un llambordí únic per a cada persona. Tothom pot proposar a l'artista la creació d'una pedra per un preu modest. Cada llambordí està fet a mà, un per un, un gest de respecte i d'humanitat que vol explícitament contrastar amb l'exterminació industrialitzada perpetrada pels nazis. Les llambordes les fa l’escultor Michael Friedrichs-Friedlaender al seu estudi als afores de Berlín. Des del gener de 2015, es va transferir la gestió del projecte a la fundació Stiftung - Spuren - Gunter Demnig, que rep els encàrrecs de la producció de diferents llambordes de part de persones individuals, famílies, associacions, grups de veïns, escoles, centres de treball o governs. Cada any produeixen al voltant d’unes 450 noves llambordes.

Aquí a Arenys de Munt en vam sentir parlar per primera vegada quan la CUP, l’any 2018, va portar la idea al Ple Municipal. La proposta va anar evolucionant fins a ser, al cap d’uns mesos, una moció conjunta dels partits catalans (ERC, CUP i PdCat) a la qual també s’hi va sumar el PSC a darrera hora.

I qui era el portaveu del grup municipal que va exposar per primera vegada la idea és Josep Manel Ximenis i Gil. Ara ja totalment desvinculat de la vida política, però amb qui hem pogut conversar uns minuts. Ximenis ha recordat com va sorgir aquesta proposta i el camí que va seguir fins a esdevenir una realitat. Destaca, però, més enllà de l'acte de col·locació, el valor i el significat que tenen aquestes llambordes, que recorden que el feixisme aniquila persones, les extermina, les fa desaparèixer si li fan nosa. I exposa que aquest missatge hauria d'arribar als joves d'avui, una gent que, per sort, no ha viscut cap context de feixisme, ni els seus pares ni avis. Diu que els joves avui dia viuen en un món digital apartat de la realitat on molts influencers alimenten idees d'extrema dreta i aquestes idees seran majoritàries d'aquí uns anys. Per tant proposa que els joves de l'Institut vagin a veure l'exposició i sàpiguen exactament què vol dir l'extrema dreta.

Aquest acte es pot realitzar gràcies a la col·laboració del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, que s’ha fet càrrec del cost i l’elaboració de la llamborda.

Referent a la col·locació de l’Stopelsteine, la regidora de Cultura, Tònia Vila Paituví, ha posat en valor la cronologia que s'ha seguit per acabar arribant a la col·locació del llambordí. Explica que serà un acte institucional i oficial, on hi assitirà el President de Memorial Democràtic, i Familiars de Grassot i Grivé.  

I per acabar els actes, el mateix dissabte a la tarda, a les set del vespre. a la Sala d’Exposicions Mercè Paluzie, l’autor local Elies Surroca i Campàs presentarà el seu nou llibre.

Es diu Guerra i repressió a Arenys de Munt (1936-1959) II, acte organitzat pel Col·lectiu pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt. Tots aquests actes han estat ideats i organitzats per la Comissió de la Memòria Històrica de l’Ajuntament d’Arenys de Munt. N'ha parlat el mateix autor, Elies Surroca i Campàs