Els ajuntaments podran iniciar el procés per desnonar ocupes conflictius de pisos de bancs. Aquesta llei, aprovada al Parlament, genera recels en entitats com la PAH, que tem que es pugui utilitzar en casos amb famílies vulnerables.
El Parlament va aprovar fa uns dies la llei contra les ocupacions que provoquen problemes de convivència a les comunitats de veïns. D’aquesta manera, els ajuntaments podran iniciar el procés per desnonar ocupes conflictius de pisos de bancs. Els tràmits els podran engegar sempre que els propietaris no ho facin. També es podran quedar l’habitatge desnonat durant 7 anys per destinar-lo a vivenda social. Els ajuntaments hauran d’aportar a la justícia un informe amb actes policials i queixes o denúncies de veïns de l’immoble ocupat. I és que, sovint, els grans tenidors es desentenen dels pisos que estan buits, i de la problemàtica que hi pot haver en les ocupacions. Es considera gran tenidor aquella persona jurídica (com ara un banc) que tingui més de 10 pisos, o aquella persona física que en tingui més de 15. Propietaris com la Sareb es desentenen, de vegades, d’algunes de les promocions que tenen a la cartera.
A la proposta inicial es plantejava que les comunitats de veïns també poguessin fer la sol·licitud, però finalment n’han quedat fora a petició d’ERC i del PSC. La iniciativa la va registrar Junts basant-se en el text que va impulsar l’exconsellera de Justícia Lourdes Ciuró quan era al govern, i que no va tirar endavant després de la sortida de Junts de l’executiu català. Durant el ple, ERC va destacar que, amb les seves esmenes, el text aprovat redueix l’arbitrarietat a l’hora de demanar un desnonament d’un pis ocupat: només el podran impulsar els ajuntaments -sempre a través dels jutjats- i s’evita una inundació de demandes i obrir la porta a més control social, fractura entre veïns, arbitrarietats i possibles discriminacions. Amb aquesta nova llei, els cossos policials preveuen que les ocupacions baixaran, perquè els procediments judicials seran més àgils, i les persones que ara paguen a les màfies milers d’euros per la clau d’un pis buit ara potser s’ho repensaran.
La nova llei vol accelerar el procés de desnonament quan s’alteri la convivència, però entitats com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca critiquen la norma, que veuen electoralista, i temen que s’usi contra famílies vulnerables. Diuen que vincular ocupació amb delinqüència estigmatitza encara més les persones vulnerables desnonades i abandonades per les institucions. També ho veuen així els Comuns i la CUP. A més, lamenten que s’assenyali els ocupes –sovint, persones vulnerables– en lloc de posar el focus en els grans tenidors.
El regidor de Seguretat d’Arenys de Munt, Àngel Castillo Vallcorba, ha volgut deixar molt clar que aquesta nova normativa és només una eina que tenen els Ajuntaments en cas que tinguin ocupacions delictives al seu municipi, cosa que, ara mateix, a Arenys de Munt no n’hi ha. Ha volgut també emfatitzar en el fet que ha de servir només en casos on les persones ocupants exerceixin una activitat delictiva al pis, com tràfic de droga, cultiu de marihuana, etc… i no pas en casos d’ocupacions per necessitat, de famílies vulnerables.