El bisbe de Girona, Francesc Pardo i Artigas, ha mort aquesta nit a l’Hospital Josep Trueta de Girona. Hi estava ingressat des de principis de març, a causa de les complicacions d’una úlcera a l’estómac. La seva salut havia empitjorat molt i en les últimes hores el seu estat ja era molt crític. Feia més de tretze anys que estava al capdavant de la diòcesi gironina, a la qual pertany la parroquia d’Arenys de Munt.
La missa exequial tindrà lloc aquest proper dilluns, 4 d’abril, a dos quarts de 12 del matí a la Catedral de Girona. El mateix dia hi haurà instal·lada una capella ardent a la Capella del Corpus de la Catedral, que estarà oberta des de les 8 fins a les 11 del matí. Així mateix, i d’acord amb el Codi de Dret Canònic, s’ha convocat el Col·legi de Consultors, que en situació de seu vacant assumeix el govern de la diòcesi. Aquest òrgan haurà d’elegir en els propers dies un Administrador Diocesà, que per tal que regeixi interinament la diòcesi en absència de bisbe.
Nascut a Torrelles de Foix el 1946, Francesc Pardo va ser ordenat capellà el 1973. El 2008 el papa Benet XVI el va nomenar bisbe i va prendre possessió del càrrec a mitjans d’octubre d’aquell mateix any. També era membre del Consell d’Economia i de la Comissió Episcopal de la Pastoral.
Va destacar per les seves homilies de to conciliador durant el procés sobiranista, i va mostrar-se a favor del dret a decidir. Pardo va demanar que hi hagués “acords i negociació” després del referèndum de l’1-O, i el 2019, durant l’homilia de Sant Narcís, va demanar l’alliberament dels presos polítics. Però més enllà d’això, que potser mediàticament és el que se’n destacarà, de Francesc Pardo saben que era un home amable i molt poper. Busquem la reacció a la seva mort de la mà del Mossèn d’Arenys de Munt, Joan Soler. N’ha dit que era un home molt estimat, que estimava profundament el Bisbat i la gent que en forma part. Com a cristià, sent tristesa per la mort de Pardo però ho viu amb l’esperança de que ara comenci la nova vida al costat de Crist, convençut del retrobament. Joan Soler ha dit que Francesc Pardo sempre tenia una paraula amable, i li agradava trepitjar el carrer, no pas estar-se en un despatx. A Arenys de Munt hi havia vingut en nombroses ocasions a participar de confirmacions de joves cristians.