Ahir diumenge es van entregar els premis de la Mostra Literària. Aquest any s’han presentat 229 treballs de prosa, 62 treballs de poesia i 5 treballs de microrelats. També hi havia un grup extraordinari de relats breus per discapacitats intel·lectuals, per al qual no s’ha presentat cap treball. El Jurat qualificador d’aquesta Mostra Literària ha volgut mostrar el seu agraïment a les escoles i l’institut locals, per la tasca portada a terme amb els seus alumnes, incentivant-los a presentar contes i poemes al concurs, i a la Biblioteca Antònia Torrent i Martori, per la seva implicació i col·laboració en alguns aspectes de l’organització. El Jurat de la modalitat Prosa dels grups A i B comenta que aquest any han desaparegut els contes referents al bullying i la màgia ha ocupat el seu lloc, cosa que celebren. L’acte recull una felicitació cap als Mestres, ja que els petits escriptors tenen seriositat, bons sentiments i una gran imaginació. L’acte del jurat també recull que a les categories C i D, que són les que corresponen a l’Institut Domènec Perramon, hi ha hagut moltíssima participació, però la gran majoria de molt mala qualitat, tant pel que fa a la temàtica (amb molt poc interès) com per la redacció (plena d’incongruències i girs estranys) i també pel que fa a la correcció de la llengua (amb castellanismes, traduccions directes del Google i faltes d’ortografia inacceptables). Molts textos semblaven exercicis de redacció de classe sense cap revisió i fets “perquè toca”. Apuntael jurat que participar a un concursé s asumir una responsabilitat i que no tot s’hi val, però al mateix temps agraeixen la voluntat de participar-hi i la feina que deuen fer els professors. Suggereixen que escriure no hauria de ser un exercici obligatori.
Pel que fa als premis, en prosa de 6 a 8 anys va guanyar Gia Meya Garcia amb el conte Els sis i un secret. I en segon lloc va quedar-hi El fantàstic món d’en Degin, en Rodos i la Llarli, del Marcos Sampedro Méndez. En prosa de 9 a 11 anys va guanyar La Lluna Blava, un conte de Blai Gispert Sangerman, seguit de No sóc diferente de Daniela Gómez Rueda. També es va donar un accèssit a Miquel Juncà Dotras pel El monstre literari. El primer premi per a la categoría de 12 a 14 anys fou per Lucía Miñambres Martínez i l’obra El temps ho esborra tot (o no). I el segon premi va ser per Biel Pérez Martínez i el conte De taxista a narco. A la categoría d’entre 15 i 18 anys la guanyadora va ser Anna Pujol Martori, amb el Diari d’una refugiada. I el text Lo somni, d’Arianna Shaw Borràs va rebre el segon premi. La categoría E va quedar deserta, i la F, de 26 anys en endavant la va guanyar Carles Pujalte Vizcaino amb El pintor que portava l’art al cognom.
En poesía no es van rebre treballs de canalla entre 6 i 8 anys, però si de la resta d’edats. De 9 a 11 anys va guanyar Anna Nebot Riera amb La lluna i el Sol. I Roc Martínez Puigvert va quedar segon amb el poema L’amor. Es va donar un accèssit a Blanca Duran Rodríguez pel poema Els sentiments. De 12 a 14 anys va guanyar el poema Recordo amb nostàlgia… d’Àlex Martínez Ramos. El segon fou per La familia no rima amb res, d’Eloi Tenas Sorribas. I també hi va haver un accèssit per Oriol Vives Cruanyes, amb Un poema. Dels 15 als 18 anys qui va guanyar va ser Lucía Sordo Tobar, amb La defunció. Berta Ferron Guera va quedar segona amb el poema Amants. L’accèssit va ser per Gal·la Solé Marquès i el poema Mentides. Els 19 als 25 anys la guanyadora va ser Tanit Casado Baño i el poema Ja no hi ets. I en segon lloc va quedar-hi Bruna Vila Artigues, amb Si hagués sabut…. I dels 26 anys endavant el primer premi poètic va ser per Pilar Lomba Álvarez i l’obra poemari. José Luís Díaz de Greñu Romero va quedar segon, amb el seu poemari.
Una de les guanyadores de la Mostra és la Tanit Casado Baño. Ella mateixa ha comentat que està molt agraïda pel Premi i ha animat a tothom a escriure i a presentar-se a concursos literaris.
La regidora de Cultura, Tònia Vila Paituví, ha comentat que l’acte d’entrega va anar molt bé, que hi havia molta quantitat de treballs, i a la majoria de categories eren de qualitat. Només hi havia una manca clara de qualitat a les categories corresponents als joves de l’Institut Domènec Perramon.