Fa 32 anys va fundar-se a Arenys de Munt l’Escola d’Arts Marcials Kim Moo. Des de l’any 1986, doncs, es fan classes de taekwondo a l’estil tradicional i d’acord amb les normes de la WTF (Federació Mundial de Taekwondo) en una escola afiliada a la Federació Catalana de Taekwondo. El seu responsable és Kim Myung Soo, natural de Corea del Sud, i ha entrenat ja diverses generacions d’arenyencs en les arts marcials.
Bon dia, Kim. Expliqui’ns com va començar la seva afició/passió pel taekwondo i com va ser la seva arribada a Arenys de Munt després de marxar del seu país.
Vaig començar amb el taekwondo quan tenia 14 anys, ja fa gairebé 50 anys. Era molt petit, prim, i vaig començar per salut. Després em va agradar la competició i la filosofia. En acabar la universitat, allà a Corea del Sud, tenia moltes complicacions per política, i tenia un conegut que era mestre a Arenys de Mar. Primer vaig viure allà i tres anys després vaig venir a Arenys de Munt. Vaig conèixer una dona, i ja m’he quedat a viure aquí. Vaig obrir el gimnàs ja fa 32 anys.
Com ha vist l’evolució de l’interès pel taekwondo a Arenys de Munt des de llavors fins a l’actualitat?
Al començament era molt solitari, un gimnàs en un poble molt petit. Però he tingut alumnes molt bons. I el gimnàs Kim Moo té subseus internacionals. Tenim Kim Moo Holanda, Kim Moo Surinam, Kim Moo França, i el gimnàs d’Arenys de Munt és el centre. Tenim molts alumnes i alguns anys viatgem. Ha evolucionat molt, però sempre he tingut campions. Encara que sigui en un poble petit, sempre he tingut èxit, i encara en tenim.
Quina projecció té el gimnàs Kim Moo arreu d’Europa i internacionalment, en el món del taekwondo?
Hem aconseguit projecció europea i mundial, hem estat campions del món júnior… Tenim projecció de tot tipus. I ara estem entossudits a intentar entrar a les Olimpíades, però és molt difícil avui en dia. Ho seguim intentant.
Al seu gimnàs hi són vostè i diversos entrenadors més, nois i noies, grans i joves, i entre ells la seva filla. N’està satisfet?
És que jo sol no ho puc fer tot. Aquí tenim tres grups amb monitors: el d’en Marçal, el de l’Èric i un de diverses noies. Ajuden molt, igual que l’Antonio, que també ajuda molt. I la meva filla ara no em pot ajudar tant perquè ja té filles i no pot participar-hi tant. La vida canvia. Però és cert que necessito ajuda perquè no arribo a tot. Ara tenim 60 alumnes només de taekwondo. I això no està bé; està molt bé! Pensa que a Barcelona centre tampoc hi ha molts alumnes. Estic content i orgullós dels meus alumnes.
En les últimes dècades, internacionalment, la importància del taekwondo ha crescut? Hi ha influït el fet que sigui considerat esport olímpic?
El taekwondo s’ha estès molt. És l’esport que té més practicants al món, fins a 30.000 participants més que altres esports. Com que és un esport olímpic, ha crescut molt.
Hem llegit que la paraula taekwondo prové dels caràcters hanja 跆拳道, que signifiquen: 跆 (pronunciat tae 태 en hangul) “colpejar amb els peus”, 拳 (kwon, 권) “colpejar amb les mans o punys i el caràcter”, i 道 (do, 도) “disciplina, art, mètode o camí”. Per tant, taekwondo podria traduir-se com “l’art o camí de colpejar amb els peus i les mans”. Ve a ser això, mestre?
El més important del taekwondo no és trencar fustes. És una prova amb un mateix. Antigament era així. Ara cada cop creix més i significa més coses. Ara és com un tipus de demostració. Abans es feia per satisfacció pròpia. Es practicava per tenir la ment forta. Ara es fa una pràctica més suau i light, també de la ment. És el que té la vida moderna. Però jo segueixo tossut!
I abans sí que el taekwondo incorporava els cops de puny i de mans, però ara ho han tret. La Federació Mundial ho està canviant. Anteriorment, el taekwondo incloïa cops de peu i amb la mà. Eren cops molt durs amb la mà i la cama també. Ara la branca esportiva ha anul·lat els cops amb les mans. Abans el taekwondo era molt complicat i accidentat. Un dels canvis esportius també ha estat afegir unes proteccions i barems puntuables per als cops. Tot es desenvolupa.
Dins el ventall de les arts marcials, quines particularitats o virtuts especials destacaria del taekwondo?
Totes les arts marcials són força iguals, però cadascuna té aspectes més típics. He practicat diverses disciplines i a mi m’ha agradat aquesta. Té dinàmica espiritual, però tot canvia i les coses avancen caminant a poc a poc. Jo sóc un dinosaure. No canvio!
El taekwondo i les arts marcials en general es consideren bàsicament un esport, però també contenen una part filosòfica i d’estil de vida. Pot parlar-nos d’aquest aspecte i comentar-nos què significa per a vostè?
A la meva època el taekwondo era filosofia, de treballar cos i ment. Ara és molt més esport que no pas filosofia. Però jo segueixo intentant ensenyar la filosofia antiga de treballar cos i ment. Ensenyem l’esport, però a mi sempre m’ha agradat que els nois i noies d’aquí tinguin una mica de cultura. La filosofia és seguir el camí correcte. Ja sabem què és. Ser bones persones, no dir mentides, ser correctes, responsables i participatius. Ensenya a no trair.
I, pel que fa a l’alimentació, jo no sóc de menjar molta quantitat. Menjo poc i quatre vegades al dia. No mengem carn, més verdura… i una cervesa! Tot és psicològic, tot està a la ment.
Els alumnes que han entès la meva filosofia, tres d’ells estan fent de mestres a Holanda, un al Surinam i dos a França. Són alumnes meus i cada any vaig a veure’ls. N’estic molt satisfet. Només que tingui un alumne bo, jo ja estic content. Perquè avui dia és tan difícil aconseguir això… Però bé, algun m’ha entès.
Creu que seria útil o important que tothom tingués nocions de taekwondo o d’alguna art marcial per a la seva defensa personal?
Tindríem una societat molt millor, la veritat. Sense mentides, sense traïcions. Més responsables… Seria una societat més bona. Ho serà, espero.
Oriol Leo