Juntsxcat guanya a Arenys de Munt, amb ERC ben a prop. El PSC, tercer a més distància, s’imposa en el global del país

Junts per Catalunya ha guanyat les Eleccions al Parlament 2021 a Arenys de Munt. La formació liderada per laura Borràs i Carles Puigdemont ha obtingut 1.300 vots, que representen un 33’57% dels vots emesos. El portaveu de Junts per Catalunya a Arenys de Munt, Santi Morell, es mostra satisfet per la victòria al municipi a pràcticament totes les meses d’Arenys de Munt on la força més votada va ser la llista de laura Borràs

Els resultats al país no els han estat tant propicis, ja que han quedat en tercera posició, per darrera del PSC i Esquerra. Morell felicita aquests dos partits i entén que ara cal negociar un govern independentista amb Pere Aragonès com a President de la Generalitat.

Morell apunta que si hi hagués d’haver unes segones Eleccions al Parlament perquè els partits no haguessin estat capaços d’arribar a acords llavors la desafecció política i l’abstenció encara serien molt més elevades del que ho han estat ara.

La segona formació més votada ha estat Esquerra Republicana de Catalunya, amb 1.088 vots, un 28% dels vots emesos. El partitdel pinedenc Pere Aragonès Esquerra perd uns 500 vots respecte a les Eleccions del 2017 al nostre poble. Ramon Pujol, president de la sección Local d’ERC a Arenys de Munt, ha felicitat Junts per la victoria al municipi. Afirma que l’abstenció els ha perjudicat, que hi ha hagut trasvassaments de vots cap a la CUP, possiblement pel desgast de liderar les principals conselleries catalanes que han gestionat la pandemia.

Per Ramon Pujol la gestió de la crisi sanitària ha estat bona i això ha fet que els resultats no hagin estat dolents. Tot i així avisa que cal pactar la formació d’un nou govern, i no només entenent-se amb Junts, sinó que cal com a mínim l’abstenció d’una altra formació política, que podría ser la CUP o En Comú Podem

Esquerra es reafirma amb el fet de no voler pactar cap tipus de govern amb el PSC i buscarà l’entesa per formar de nou un executiu independentista.

El tercer graó dels partits més votats l’ocupa el PSC. La formació liderada per Salvador Illa va obtener 413 vots, un 10’66% del total. És força la distancia que els separa de les dues formacions anteriors, però consoliden al municipi el seu pes com a tercera força, igual que a les Eleccions Municipals, anant un petit pas per davant de la CUP. La regidora Socialista Vanesa Muñoz destaca, precisament, aquesta consolidació com a tercera força al poble, la segona ideològicament d’esquerres, i la primera de postulat constitucionalista

Vanesa Muñoz afirma que el PSC ha demostrat que pot governar a Espanya, Catalunya i a molts municipis. Atribueix al PSc el paper d’eix central de la política al país, entre postures radicals enfrontades. Augura dificultats perquè s’entenguin les formacions independentistas i que acabin formant un govern sòlid i efecto, per tant, no descarta que d’aquí uns mesos hi torni a a ver Eleccions

Vanesa Muñoz espera que si es repeteixen les Eleccions el PSC encara creixi més i tingui possibilitats de governar.

I la quarta força a Arenys de Munt, com ja ho va ser a les Eleccions Municipals, ha estat la CUP. I ha estat quarta per ben poc, només per 9 vots menys que el PSC. N’ha obtingut 404, un 10’43% del total de vots emesos. El regidorde la CUP, Guiu Muns, es mostrava content amb els resultats al municipi. Es mantenen com a quarta força però han guanyat 81 vots respecte a les Eleccions del 2017. Destaquen com a positiu que tres quartes parts del vot a Arenys de Munt segueix sent independentista i celebra que lesf orces constitucionalistes, en conjunt, han rebut menys suport.

Des de la CUP sempre han dit que el seu objectiu és ser decisius i que no s’amagaran d’assumir responsabilitats, sempre i quan es vulgui tirar endavant un projecte social que resolgui la crisi provocada per la pandemia i acabi amb les retalladles que arrossega el país des de fa anys.

Guiu Muns no dóna per fet que un govern encapçalat per Esquerra Republicana sigui més social que si fos encapçalat per Laura Borràs. Per això no dóna per fet el suport de la CUP i deixa la porta oberta a que calgui repetir Eleccions si no hi ha entesa.

L’alcalde valorava també ahir a la nit els resultats, abans que fossin encara definitius, i en primer lloc lamentava la manca de participació, que al seu entendre, l’abstenció no ha estat només culpa de la por a anar a votar sinó també la desafecció política que han general les picabaralles entre partits polítics, que han allunyat la ciutadania de la política.

Les eleccions van acabar convocades el 14F per voluntat dels tribunals, ja que la intenció dels partits era posposar-les fins a finals de maig per evitar coincidir amb la cresta de la tercera onada de covid-19 al país. Per Josep Sánchez això demostra que cal una llei electoral pròpia per Catalunya

Per Sánchez, tot plegat forma part del tacticisme polític de partits constitucionalistes per acabar aconseguint a Catalunya un govern no independentista. Ha afirmat que això no ho aconseguiran ni obligant a fer les Eleccions en dates gens favorables per anar a votar ni empresonant líders polítics

Parlem ara dels resultats a Catalunya. El PSC ha estat el partit més votat enles eleccions al parlament ,en una jornada en què l’independentisme supers, per primera vegada, el 50% dels vots en uns comicis. Des del 2003 que el PSC no era la força més votada en unes eleccions al Parlament. Amb el 100% escrutat, socialistes i Esquerra empaten a 33 diputats, un més que Junts. La resta de partits se situen a molta distància. Vox irromp amb força al Parlament i es converteix en la quarta força més votada, amb 11 diputats. Per primera vegada, un partit d’extrema dreta formarà part de la cambra. La CUP millora considerablement els resultats de les últimes eleccions i obté 9 diputats, En Comú Podem conserva els 8 de l’última legislatura i Ciutadans baixa fins a 6 escons. La formació taronja pateix un daltabaix i tot just conserva una sisena part dels diputats que tenia fins ara. A certa distància hi ha el PP, que queda en vuitena posició amb 3 diputats. És el pitjor restultat dels populars en unes eleccions al Parlament. Durant una part de l’escrutini, el PDeCAT obtenia un diputat per la demarcació de Lleida. Finalment, però, la formació liderada per Àngels Chacón ha quedat fora del Parlament.

Per primera vegada a la historia hi ha hagut més vots favorables a la Independència que al constitucionalisme. L’independentisme supera el 50% dels vots i els partits independentistes sumen 74 diputats al Parlament, quatre més dels que tenien fins ara. ERC, Junts i la CUP sumen el 48,05% dels vots. Sumant-hi els vots del PDeCAT i altres formacions independentistes que finalment ha quedat fora de la cambra, l’independentisme supera per primera vegada la barrera del 50% dels vots en unes eleccions.

Aquest 14 de febrer, la participació ha estat la més baixa de la història dels comicis al Parlament,caient 25 punts respecte als darrers comicis, i que per comarques i municipis ens deixa un mapa del color de Junts i vermell socialista a l’àrea metropolitana. Una participació que ha caigut a tot arreu. Junts ha estat el partit que guanya a més comarques. Tot i ser la tercera força en vots, Junts és la formació que s’imposa a més comarques. La llista de Laura Borràs és la més votada en 24 comarques. Esquerra guanya a 10 comarques, quan el 2017 va ser la més votada en quatre. Els republicans conserven l’Alta Ribagorça, el Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d’Ebre. A més, en aquestes eleccions s’han imposat al Priorat, la Noguera, la Terra Alta, el Segrià i l’Anoia, on fa tres anys va guanyar JxCat; i també són el partit més votat al Baix Camp, on el 21D es va imposar Ciutadans. Finalment, el PSC guanya a les 8 comarques restants. El mapa de municipis, per la seva banda, mostra un país pintat majoritàriament del color de Junts, amb diversos punts grocs d’Esquerra i un domini del vermell del PSC a l’àrea metropolitana de Barcelona. La CUP i el PDeCAT guanyen a set municipis. Per últim, Vox s’imposa a dos municipis i el PP a un.