Jordi Bilbeny Alzina ha publicat el seu cinquè llibre de poesia. Es diu Vell camí de l’esperit.

És el cinquè, però en certa manera, també es pot considerar el primer, ja que els quatre anteriors els va escriure de ben jove. Ha estat una trentena d’anys sense publicar cap poema, i ara ha arribat aquest llibre, que es pot dir que és el primer del Bilbeny madur. I no és un llibre escrit expressament sinó que és un recull de poemes que ha anat fent en ocasions diverses i per diversos motius. Hi ha poemes escrits al llarg de totes aquestes dècades en les quals no ha publicat res poètic. Escoltem Jordi Bilbeny i Alzina.

Bilbeny Alsina fomenta la seva espiritualitat al marge de l’església catòlica, enriquint-se a base d’experiències místiques que l’han anat fet construir la seva existència metafísica, amb un bany d’espiritualitat. El llibre és una reflexió sobre la vida; la vida com aviatge, com a camí i com a experiència espiritual. Vell camí de l’esperit és un llibre de poemes que parla d’espiritualitat. D’una vivència espiritual: la vida. La vida com a experiència, la vida com a viatge, la vida com a camí. Per això, les coses viscudes no són purament fets (fets objectivables, que es poden fotografiar i enganxar en un àlbum), sinó que cada experiència ve matisada i ampliada per la llum de l’ànima. Sense aquesta llum, sense aquesta extensió intrínseca de l’ésser, l’experiència no seria completa. Cal la poesia per poder donar sentit ple a l’experiència vital. Així, la poesia no és només relat intel·lectualitzat, sinó un ritme, una música que mira més enllà de la matèria. I també és un llenguatge que engalza i lliga el visible i l’invisible, com un gran microscopi de l’ànima, i mira d’aportar sentit a la vida: al cos, a l’ésser i, en tant que suma de somnis i voluntats, a la nació completa.

Ara mateix Bilbeny viu a la conca de Barberà però no ha perdut la seva vinculació amb Arenys de Munt, i hi seguirà fent el Simposi sobre la Descoberta catalana d’Amèrica la setmana després de la Festa Major, com és habitual.