És el cinquè, però en certa manera, també es pot considerar el primer, ja que els quatre anteriors els va escriure de ben jove. Ha estat una trentena d’anys sense publicar cap poema, i ara ha arribat aquest llibre, que es pot dir que és el primer del Bilbeny madur. I no és un llibre escrit expressament sinó que és un recull de poemes que ha anat fent en ocasions diverses i per diversos motius. Hi ha poemes escrits al llarg de totes aquestes dècades en les quals no ha publicat res poètic. Escoltem Jordi Bilbeny i Alzina.
Bilbeny Alsina fomenta la seva espiritualitat al marge de l’església catòlica, enriquint-se a base d’experiències místiques que l’han anat fet construir la seva existència metafísica, amb un bany d’espiritualitat. El llibre és una reflexió sobre la vida; la vida com aviatge, com a camí i com a experiència espiritual. Vell camí de l’esperit és un llibre de poemes que parla d’espiritualitat. D’una vivència espiritual: la vida. La vida com a experiència, la vida com a viatge, la vida com a camí. Per això, les coses viscudes no són purament fets (fets objectivables, que es poden fotografiar i enganxar en un àlbum), sinó que cada experiència ve matisada i ampliada per la llum de l’ànima. Sense aquesta llum, sense aquesta extensió intrínseca de l’ésser, l’experiència no seria completa. Cal la poesia per poder donar sentit ple a l’experiència vital. Així, la poesia no és només relat intel·lectualitzat, sinó un ritme, una música que mira més enllà de la matèria. I també és un llenguatge que engalza i lliga el visible i l’invisible, com un gran microscopi de l’ànima, i mira d’aportar sentit a la vida: al cos, a l’ésser i, en tant que suma de somnis i voluntats, a la nació completa.
Ara mateix Bilbeny viu a la conca de Barberà però no ha perdut la seva vinculació amb Arenys de Munt, i hi seguirà fent el Simposi sobre la Descoberta catalana d’Amèrica la setmana després de la Festa Major, com és habitual.