Unes tres hectàrees que han quedat devastades en poca estona quan hi ha entrat un ramat de senglars que no n’ha deixat res que es pugui aprofitar. Sota petjades i fems de senglar hi queda la feina i la il·lusió de tot un any de podar, abonar, podar en verd, desbrossar, cuidar, revisar…
Des del celler Tal com Raja elaboren vins joves i de criança, blancs i negres, rosats, aromatitzats i escumosos. Són vins vius, frescos i alegres. Pensats per a festes i celebracions. Segueixen les pautes de la viticultura ecològica i els atrau molt l’experimentació amb vins naturals. Creuen en la cura del medi que els envolta i volen que els seus vins puguin aportar totes les seves virtuts saludables per a les persones. Els seus vins s’entesten a crear des de la humilitat del petit celler un món millor. Per això són vins partisans, perquè creuen en la sostenibilitat, la dignificació de la pagesia, la cura del territori, l’amor a la terra, la igualtat entre homes i dones i les llibertats individuals i col-lectives.Tot això el senglar no ho respecta, es pot dir que tan li fa, i entra a horts, vinyes i conreus deixant-ho tot arrasat en qüestió de minuts. Tota una temporada de cura del raïm que se n’ha anat en orris en un moment, i aquest any, no hi haurà vi amb raïm d’Arenys de Munt.
El responsable del celler, Joan Munic, ha explicat que el que ha passat a la seva vinya està passant continuament i per tot arreu del país. Malgrat tenir la vinya tancada i amb pastor elèctric els senglars hi entren i ho rebenten tot al seu pas. Una bona tanca per a una finca d’1’5 hectàrees costaria uns 28.000 €, una despesa pràcticament impossible de recuperar. Es dona per perduda la collita d’enguany en aquesta vinya i Munic ho qualifica de “desastre absolut, un drama i un problema molt gros que tenim”. De fet, els agricultors fa temps que veuen que els senglars passen tanta gana al bosc per la sequera que ara ja es mengen el raïm quan encara és verd. Abans ho feien quan ja havia madurat i era en aquest punt quan es posaven més recursos contra el senglar. Aquest any no hi han estat a temps. ja d’entrada no es preveia una gran collita per la sequera. Les parres no estaven gaire carregades. Però ara, per culpa del senglar, no es podrà collir res de res perquè sols han quedat branques trencades, raïm per terra i fems de senglar plens de pinyols.
Missatge per als animalistes “amics d’en Bambi”
Munic ha dit que la població no és conscient de la quantitat de senglars que hi arriba a haver al bosc, i amb la sequera es mengen el que sigui. Són animals que han proliferat com una plaga, com rates o escarabats. Afirma Munic que “Walt Disney ha fet molt de mal” perquè s’han humanitzat animals que no toca. Afirma que ell també és animalista i condemna qualsevol maltracte animal, i ensenya als seus alumnes que no s’ha de matar res de res que no sigui per menjar, ni tan sols un mosquit. Però reclama una solució i apunta que la solució podria ser menjar més senglar. Que els restaurants de la zona apostessin per oferir plats fets amb senglar, ja que són comestibles i amb una carn criada en llibertat i amb alimentació 100% natural, que han viscut en unes condicions millors que qualsevol animal de granja que mengem diàriament. Munic afirma que cal gestionar els espais agroforestals. “Avui dia si talles un arbre sembles un terrorista”, ha dit. I aquest pensament animalista i ecologista no és bo perquè sense una gestió forestal el bosc es descontrola, s’embruta i esdevé un polvorí, que el dia que es cali foc s’encendrà el Maresme de dalt a baix, i llavors si que serà un drama. Són paraules de Munic, que reclama que als boscos hi hagi pastors pasturant, caçadors, llenyataires i pagesos que en puguin viure. Munic afirma que la gent que diu que no es pot tocar res ni es pot matar res demostra una desconnexió molt gran respecte al greu problema que existeix al bosc i no mostra cap tipus d’empatia per pagesos i productors del sector primari. I ha assegurat que ja hi ha problemes també amb cabirols, i d’aquí uns anys suposaran un problema més gran que el que tenim ara amb els senglars.
Joan Munic acusa les administracions de “no tenir nassos” de posar solució al problema. Cada any hi ha menys agricultors i pagesos, i en bona part també es per culpa del mal que els fan els senglars, que ho rebenten tot i els pagesos abandonen els camps farts de perdre-ho tot. Això ha passat també amb la cirera d’en Roca, que aquest any ja no n’hi ha hagut prou com per fer una fira. Reclama a les administracions que siguin valentes, que escoltin al sector primari i deixin de voler quedar bé amb “els Amics d’en Bambi”, perquè així no anem bé, si no és que volen un territori deixatm abandonat i brut que el dia que hi caigui un llumí s’encengui tot de dalt a baix. Demana que es busquin solucions parlant amb gent del sector i amb els caçadors de la zona, i no amb empreses que fan negoci amb la captura de senglars amb gàbies i cobren fins a 1.000€ per cada senglar atrapat.
Aquesta és l’entrevista sencera a Joan Munic, emesa a l’informatiu.