Al Ple hi havia dues mocions. La primera la va presentar la CUP. La idea principal del text és demanar a la Generalitat que no es personi com a acusació particular als judicis contra independentistes que hagin estat detinguts en protestes a favor de la Independència de Catalunya o a favor dels drets socials i nacionals bàsics, com la llibertat d’expressió i l’autodeterminació. La CUP xifra el nombre de represaliats en 2.800 persones, que s’enfronten a processos judicials administratius on la Generalitat demana penes de presó. Ho exposava així el regidor Guiu Muns Roura
El regidor no adscrit, Abel Coll, va estar-hi d’acord i va emfatitzar els arguments de la pròpia moció
Des de Junts x Arenys de Munt van comentar que a la moció s’hi poden fer matisacions, però que comparteixen el sentit global del text cupaire. Va dir, això si, que la Generalitat només actua com a acusació particular quan hi ha algun policia ferit, però que es podrien defensar els seus interessos de moltes altres maneres que no sigui judicialment. Escoltem Roser Moré Collet
Per part d’Esquerra Republicana va parlar Tònia Vila Paituví, defensant el dret a la manifestació i fent constar que la Generalitat està obligada a defensar un policia quan ha estat ferit en acte de servei, però que el govern ja treballa per trobar una solució que no passi per ser sempre acusació particular
El PSC hi va votar en contra perquè no vol interferir en tot allò que tingui a veure amb processos judicials i amb forces de seguretat.
L’altra moció era justament del PSC. La seva anava encaminada a condemnar els aldarulls vandàlics a Catalunya, i també a Espanya, viscuts darrerament en defensa de la llibertat d’expressió arrel de l’entrada a presó del raper Pablo Hasél. El PSC defensava a la moció el dret a la llibertat d’expressió, comentant que el govern de Pedro Sánchez treballa per despenalitzar alguns delictes que ara comporten penes de presó i que haurien de ser solamente faltes administratives, com les injúries o calúmnies a la corona. Tot i així, consideren intolerables les protestes que hi ha hagut. Expressaven el malestar pels aldarulls, donaven suport a les forces policials i rebutjaven els assalts i saquejos a comerços privats.
El regidor Abel Coll va votar en contra del text, dient que era una barreja de conceptes equivocats i alguns d’intolerables, com l’afirmació que Espanya és un estat de democracia plena
Si que va estar d’acord en què no s’han de tolerar saquejos concrets, però que no es pot barrejar això amb la poca qualitat democrática de l’estat.
En referencia a això, Guiu Muns, de la CUP, va afirmar que l’estat és el primer que perpetra actes vandàlics contra la població, que no respecta acords, i que la societat té tota la raó en protestar ja que no els queda res més a perdre, sobretot a la gent jove. La regidora del PSC li demanava que si ho té tot tan clar, que ho demostrin i entrin al govern de la Generalitat per canviar les lleis
Junts per Arenys de Munt es va expresar en termes molt similars als que ho havia fet el regidor no adscrit. Per a ells la moció va deixar de tenir sentit quan es va dir que Espanya és una democracia plena.
Des d’ERC també es van condemnar els actes vandàlics, però referent al text polític de la moció la regidora Tònia Vila Paituví va ser molt dura amb el plantejament del partit socialista
La regidora socialista els va respondre que respectava aquestes contestacions que li havien donat, ja que així tots gaudien dels seus minuts de glòria. Una afirmació que va ofendre profundament als regidors independentistas Tònia Vila, Abel Coll i Santi Morell.
Castillo va dir que els partits independentistas son demagògics i només tenen la voluntat de tergiversar les coses, parlant amb un to agressiu, fora de lloc, o rient de forma cínica. Diu que tot plegat li fa vergonya aliena. La moció es va desestimar amb tots els vots en contra, excepte el vot del PSC que presentava la moció.