El Consell Comarcal no té en compte l’èxit de la gestió pública de l’aigua i crea una empresa mixta que encén les crítiques de molts grups polítics

El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat la creació d’un nou servei per a la gestió integral del cicle de l’aigua a través d’una empresa mixta, amb un 60% de titularitat pública i un 40% de titularitat privada. Avui n’hem fet valoració amb els diferents grups municipals d’Arenys de Munt. La CUP s’hi mostra molt crítica, fent-se seves les paraules de la plataforma l’Aigua és Vida i veu com un impuls a la “privatització” de tota la gestió de l’aigua en el conjunt de la comarca. El PSC també hi esta en desacord ja que cal valorar l’opció de la gestió 100% pública. Junts destaca que l’empresa mixta serà sols una opció, per als municipis que tinguin clar que no volen municipalitzar l’aigua. I Esquerra és qui s’hi ha mostrat més durament en contra, anunciant que presentaran al·legacions i si cal un contenciós administratiu contra la decisió.

Un cop aprovada la proposta, el pròxim pas serà ara treure a licitació la participació privada de la futura empresa mixta comarcal, que es podria portar al ple del Consell Comarcal d’aquí a dos mesos. Si a partir d’ara tots els tràmits avancen al ritme previst, el nou servei entraria en funcionament quan finalitza l’actual contracte d’abastament en alta i sanejament, el juliol de 2024.

En diversos mitjans, el president del Consell Comarcal, el republicà Damià del Clot, ha explicat que l’objectiu a llarg termini és poder disposar a la comarca d’un operador 100% públic per a la gestió de l’aigua, un cop s’amortitzin les inversions inicials que són necessàries per poder posar en marxa el servei, xifrades en prop de 18 MEUR. Afirma que aquest és l’objectiu, però amb les finances actuals del Consell Comarcal no es pot fer i per això necessiten tribar un soci privat que pugui fer les inversions i aportar expertesa.

Els serveis que gestiona el CCM per delegació de l’ACA seran els primers que gestionaria la nova empresa mixta, però l’aspiració a llarg termini és que assumeixi tot el cicle de l’aigua de la comarca, des de la captació i fins al subministrament als usuaris, obrint així la porta a que els ajuntaments puguin delegar-li també l’abastament en baixa.

La mesura aprovada ara, però, ha generat polèmica. Ha tingut l’aprovació dels grups que donen suport al govern, ERC i Junts, a excepció de dos consellers comarcals republicans, que han posat de manifest el seu desacord amb la iniciativa. Han estat Ramir Roger, de Malgrat de Mar, que s’ha abstingut i Carme Terradas, de Vilassar de Dalt, hi ha votat en contra. Es dona la circumstància que Terradas és la primera tinent d’alcalde vilassarenca i en aquest municipi s’ha aprovat recentment la remunicipalització del servei d’aigua perquè sigui 100% públic ja des d’un inici. La CUP, PSC i els Comuns també hi han votat en contra, mentre que Ciutadans s’ha abstingut en la votació. Alguns grups acusen el govern maresmenc de voler privatitzar la gestió de l’aigua.

El moviment del Consell Comarcal del Maresme tampoc ha agradat a la plataforma Aigua és Vida, que ho veu com un impuls a la “privatització” de tota la gestió de l’aigua en el conjunt de la comarca. L’entitat ho defineix com una “operació financera especulativa” en benefici de les empreses privades que acabin assumint el 40% de la titularitat del servei. Afirmen que l’expedient descarta la gestió directa sense analitzar i comparar els diferents models de gestió, i entenen que això demostra una aposta política clara per la privatització del servei. Bàsicament denuncien que el Consell Comarcal del Maresme inclou l’aigua en baixa i el clavegueram a l’expedient i a la proposta de licitació, sense tenir-ne les competències ni la titularitat. Segons els càlculs de la plataforma Aigua és Vida, el contracte inicia amb un desemborsament innecessari de 17 M€ per part del soci privat cap al servei quan els resultats d’explotació indiquen uns 3 M€ anuals de benefici que permetrien pagar les inversions necessàries sense cap mena de necessitat d’endeutament, diuen. Des d’Aigua és Vida apunten que estem en una ofensiva privatitzadora que contrasta amb l’onada remunicipalitzadora que s’escampa per tot Catalunya i que el Maresme coneix. I a la seva nota de premsa posen Arenys de Munt d’exemple. Fan constar que Arenys de Munt és un municipi referent en la gestió pública de l’aigua i va fer efectiva la seva remunicipalització l’any 2011 amb un govern d’ERC. També apunten que el març de 2022, el govern d’ERC de Vilassar de Dalt va aprovar la seva remunicipalització. I justament avui dimecres a Vilassar de Dalt es fa l’acte d’inauguració de l’empresa pública de gestió de l’abastament d’aigua potable, Vilassar de Dalt Aigües (VIDA). Amb Vilassar de Dalt, a Catalunya ja són 36 remunicipalitzacions des de l’any 2010, i al Maresme hi ha tres municipis més que treballen per recuperar el servei de l’aigua, el Masnou, Sant Iscle de Vallalta i Sant Vicenç de Montalt. Des d’Aigua és Vida denuncien que aquesta operació impulsada pel consell comarcal, lluny d’ajudar als municipis que volen recuperar el govern i la gestió de l’aigua, ajuda als interessos d’AGBAR a perpetuar el monopoli de facto que tenen a Catalunya a la comarca del Maresme. I ho relacionen amb el fet que 13 municipis del Maresme tenen la concessió de l’aigua potable caducada o ho farà al llarg del proper mandat, i que sempre està en mans del mateix concessionari, Agbar.

Des de la CUP  s’oposen al sistema de gestió a través de l’empresa mixta que es proposa des del govern comarcal. El regidor aquí a Arenys de Munt, Guiu Muns Roura, s’ha expressat en termes pràcticament calcats als exposats en la nota de premsa de la plataforma Aigua és Vida. Considera impresentable com es va portar aquesta qüestió al Ple, a corre-cuita, amb un informe de 800 pàgines que no havia llegit ningú, i sense que s’hi valorés la gestió pública de l’aigua. Entenen que la voluntat és que les grans empreses segueixin explotant l’aigua ara que se’ls acabarà el conveni a 13 municipis, que podrien aprofitar per municipalitzar l’aigua i perdran una ocasió per fer-ho. Diu que l’èxit d’Arenys de Munt els fa molta por a les empreses privades, ja que veuen que hi poden perdre el seu negoci. Tampoc se’n fien de la voluntat expressada per del Clot de fer una gesti´p 100% pública d’aquí una dècada, ja que els governs canvien i també les prioritats.

També hi va votar en contra el PSC. El grup socialista entén que el Consell Comarcal podria assumir la creació del nou servei amb recursos propis, sense la necessitat de comptar amb la participació de cap operador privat. Ho valorem amb la regidora socialista Vanesa Muñoz Fernandez, que també és consellera comarcal i va participar a la votació. Van demanar que es retirés el punt del ple i se suspengués la sessió plenària. Veuen errors en la proposta, una desviació en les xifres d’inversió de milions d’euros, i reclamen que cal prudència i no anar tan ràpid. Cal valorar quina és la millor opció per la comarca i consideren que no tocava fer un Ple extraordinari per aquesta qüestió. Lamenta que ERC i Junts són qui decideixen, per majoria, el que es fa a la comarca. Per això han fet les coses sense comptar amb l’oposició ni amb els alcaldes de la comarca.

Busquem també la valoració de JuntsxAdM. Junts és soci de Govern amb Esquerra al Consell Comarcal. Aquí al nostre poble defensen la gestió pública de l’aigua a través de GUSAM. El portaveu és Santi Morell Capellera, i ha comentat que, al seu entendre, l’opció de gestionar l’aigua en baixa a través d’aquesta empresa mixta comarcal no serà obligació per cap municipi, que tots podran escollir lliurement la manera de gestionar el servei, i aquesta empresa mixta serà només una opció que tindran els municipis que tinguin clar que no volen municipalitzar l’aigua, com ja fa anys va fer Arenys de Munt.

Per part d’ERC, el partit que governa el Consell Comarcal i que també lidera l’Ajuntament d’Arenys de Munt, referent en la gestió pública de l’aigua, ha parlat Josep Sánchez Camps. De fet, com dèiem, no tots els consellers d’Esquerra van estar a favor de l’aprovació de l’empresa mixta, i tampoc ho està Sánchez com alcalde del municipi. Afirma que el Consell Comarcal s’ha equivocat. Com a alcalde, al Consell d’Alcaldes previ, va manifestar-hi el seu desacord. Enten que la gestió en alta pot ser i hauria de ser ja 100% pública, però podria arribar a acceptar la creació d’una empresa mixta per aquesta qüestió. El que no pot acceptar de cap manera és que aquesta empresa també gestioni l’aigua en baixa. Apunta que l’argumentari del Consell Comarcal és l’argumentari de les empreses privades, i a això s’hi oposa frontalment. Ha anunciat que Arenys de Munt presentarà al·legacions a la proposta, i si són desestimades, aniran al Tribunal Contenciós Administratiu. Argumenta que no s’hi pot incloure al gestió en baixa perquè això condicionarà la decisió dels ajuntaments a l’hora de decidir la gestió de l’aigua, que optaran per aquesta empresa mixta en comptes de municipilitzar perquè serà més fàcil i serà l’opció preferida per les secretaries i intervencions dels municipis. D’aquesta manera, tot i voler municipalitzar l’aigua, tindran a una empresa privada en la gestió, que hi haurà entrat “per la porta del darrera”. Afirma que hi ha dos negocis que es podrien portar públics. Un és la recollida de residus, que ara ho porta l’empresa mixta ResMar, i uqe Sánchez qualifica rotundament de desastre. Preveu que la nova empresa mixta d’aigua serà un ResMar 2, un altre desastre, ha dit. Troba molt irresponsable que la proposta s’hagi près a corre-cuita i menystenint i menyspreant l’oponió dels ajuntaments que ho porten de manera directa. Ho titlla de falta de respecte absoluta.