Un viatge de 5 dies on un bon nombre d’arenyencs pugen en peregrinació a veure la Moreneta, per demanar favors o agrair els ja concedits a la Verge bruna. Quan hi siguin podran participar dels actes religiosos habituals al Monestir i dels especials que es fan en ocasió de la romeria, però també podran descansar i fer excursions per la muntanya. En resum, uns dies de germanor entre gent d’Arenys de Munt a Montserrat, dels quals n’ha parlat Teresa Missé Sañé, organitzadora de la Romeria.
Ha explicat que divendres, després d’arribar, faran un itinerari artístic per descobrir l’obra de Subirachs a Montserrat. Veuran un total de 6 obres, 5 a l’exterior i 1 a la Basílica. Dissabte matí arribarà a Montserrat un griux important de gent de la Romeria, i cap al migdia aniran junts a veure la majólica de la mare de Déu del Remei al camí dels Degotalls. Allà s’hi fan una fotografia de germanor i li canten la Salve. A la tarda el rector del Santuari els oferirà la rebuda de la Romeria, i a les 10 de la Nit es fa la Vetlla de Santa Maria dins la Basílica. Ja diumenge, a les 11 es fa la missa conventual, i enguany ja es pot tornar a portar l’ofrena a la missa. Arenys de Munt hi ofereix sis cistells de maduixes. A la tarda qui vulgui podrà fer una passejada per la muntanya. I al vespre també faran una petita excursió, als Degotalls i de nit. Cal anar-hi amb respecte per no fer soroll i amb prudència per si apareix algun senglar o cabra de muntanya. Dilluns al matí es fa una missa a la Santa Cova, i a la tarda es reuniran a una sala de Nostra Senyora on el Mossèn d’Arenys de Munt els farà una xerrada sobre Roma i berenaran coca. Aquest any serà especial per Anna Roldan, que fa 50 anys seguits que puja en Romeria a Montserrat, i ho vol celebrar amb el grup. Ja dimarts faran una missa de comiat al Cambril al matí, i a les dues es farà el dinar de germanor al Restaurant de la plaça dels Apòstols. Només quedarà fer maletes i tornar cap a casa.
Missé ha afegit que l’any vinent celebren els 75 anys de la Romeria, i al ser un aniversari prou rodó, tres quarts de segle, ja rumien alguna manera especial dec elebrar-ho.