Benestar Animal ha trobat llar per en ‘Pastanagueta’, el conill que vivia des de dimarts a la Plaça. Ara viurà a una masia, amb altres animals

Si ho recorden, dimecres els ensenyavem a través de les xarxes socials de la radio, un nou habitant de la Plaça de l’Església. Era un conill. Ja l’hi havien vist el dimarts. Però ara ja no hi és. Se n’ha fet càrrec la regidoria de Benestar Animal. El conill s’amagava de tan en tan a un forat proper a la Font de la plaça, i sortia a menjar gespa i herba que creix als escocells dels plataners. Molts vianants s’aturaven al veure’l, i alguns intentaven agafar-lo, sense èxit. Ahir ja no el vam veure, i avui tampoc. Per això hem preguntat a l’Ajuntament si saben què se n’ha fet del conill, i ens han dit que si, que el seu futur s’ha gestionat a través de la regidoria de Benestar Animal. La titular de l’àrea, Montse Batista i Alsina, ha explicat que un treballador de La Central, que hi entén d’animals, va poder agafar el conill. La regidora se’l va emportar a casa de la seva germana, i de moment viu allà, ben cuidat, recuperant pes ja queestava molt prim. El nebot de la regidora li ha posat nom al conill. L’ha batejat com a Pastanagueta. El conill va passar revisió veterinària i no porta xip. És un conill de bosc però acostumat al tracte amb humans. Dòcil i carinyós, es deixa amanyagar. Des de la regidora van contactar amb els serveius forestals, que estaven disposats a passar-lo a recollir. Però no podien garantir quin seria el futur del conill, ja que no és una espècie protegida i al bosc n’hi ha centenars, arribant a ser una plaga en alguns moments. Al no tenir la seguretat que en Pastanagueta no acabaria malament, van decidir no donar-lo als forestals. A través d’una companya de feina de la regidora han sabut d’una persona que viu en una casa gran que se’n pot fer càrrec. Té espai i altres animals, i se’n pot fer càrrec.

La regidora creu que és un conill que ha estat abandonat i per això es quedava a plaça. No creu que fos un conill salvatge que hagi arribat desorientat, ja que no s’hagués quedat tants dies sense tornar a buscar el camí del bosc.