El Tribunal Constitucional ha dictat sentencia contra l’anomenat impost de les plusvàlues, el que cobren els ajuntaments per la venda, la donació o l’herència d’un habitatge: ha anul·lat la fórmula utilitzada per calcular l’impost, de manera que fa inviable que s’apliqui. 
Per sort per als ajuntaments el tribunal aclareix que la decisió no té efectes retroactius en els casos que hi hagi un pronunciament judicial en ferm. En els casos en què s’hagi impugnat i no hi hagi resolució, els ajuntaments hauran de tornar els diners.
La sentència considera inconstitucionals i nuls diversos apartats de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, perquè estableix un mètode per calcular la base imposable de l’impost que dona per fet que el valor dels terrenys sempre puja. En concret, el TC ha declarat inconstitucional part de l’article 107, que establia fins ara la base imposable de l’impost i fixava com s’havia de calcular, perquè el resultat era que sempre hi havia plusvàlues, encara que la propietat es vengués a un preu inferior al registrat.
L’impost sobre les plusvàlues ha estat una important font de finançament dels ajuntaments: per exemple el 2018 van recaptar més de 2.600 milions d’euros amb aquest impost. Això és gairebé el 10% del total dels seus ingressos fiscals, i era el segon impost en importància, per darrere de l’IBI, que aquell any va superar els 14.000 milions.
I això arriba just en un moment en què s’estan quadrant els Pressupostos municipals per tancar-los abans de final d’any. I per si fos poc, aquí al Maresme molts municipis ja se les veien negres per quadrar els comptes sense l’IBI que cobraven per l’activitat de l’autopista. Ara, sense les plusvàlues, estan visquent un autèntic drama. Josep Sánchez Camps, alcalde i regidor d’Economia, ha explicat que Arenys de Munt deixa d’ingressar 700.00€, i també rebrà menys diners en subvencions d’altres administracions, però que s’han pogut quadrar els numeros retallant despeses no prioritàries per l’any uqe ve però mantenint els serveis assistencials i essencials