El Ramadà és un període de dejuni entre la comunitat musulmana que suposa un temps de recolliment, més acostament al seu Déu i de purificació de l’ànima mitjançant l’autodisciplina i l’autosacrifici. Durant els dies que dura el Ramadà, els musulmans tenen prohibit prendre aliments, líquids, fumar o mantenir relacions sexuals des de la sortida del sol fins a l’ocàs.
El Ramadà se celebra durant el novè mes lunar i comença amb l’aparició de la lluna en fase creixent l’últim dia de Sha’ban (vuitè mes al calendari lunar islàmic). La seva durada oscil·la entre 29 i 30 dies i a causa que el calendari islàmic es basa en el cicle lunar, el mes sagrat de Ramadà fa una rotació aproximadament deu dies a l’any, i per això varia la data de celebració. Segons explica la tradició, es commemora la revelació dels primers versos de l’Alcorà per part d’Al·là a Mahoma.
Depenent del lloc del món on es troba la persona, el dejuni diari i les oracions comencen i finalitzen a una hora concreta sempre en funció de la sortida i la posta del sol. A la nostra àrea, la primera pregària amb què comença el dejuni se situa aquest any cap a les 5 d’aquesta propera matinada i finalitza passades les set del vespre de demà, i durarà fins el 21 d’abril.
Abans de començar el dejuni (‘sawm’), els milers de milions de musulmans repartits per tot el món s’aixequen per prendre el ‘suhoor’, un menjar basat en llet, dàtils, sucs i te que precedeix el ‘fajr’, la primera de les cinc pregàries del dia. Una vegada es pon el sol es procedeix al ‘maghrib’ (quarta oració) que posa fi al dejuni d’aquell dia. El més habitual és ingerir uns dàtils i una mica de llet quan s’acaba la pregària i així preparar l’organisme per al sopar que sol constar d’una sopa (‘harira’) amb llegums, carn de pollastre, vaca o be, dàtil, espècies i pa àrab.
Durant el Ramadà, hi ha cinc oracions que ha de realitzar la persona en diversos moments del dia, i entre pregària i pregària hi ha unes pauses que solen donar-se a les set del matí, a un quart d’una, a dos quarts de sis, a les 8 i 10 del vespre i a dos quarts de 10 de la nit.
No tots els musulmans practicants estan obligats a fer el Ramadà. La religió islàmica marca unes excepcions per a grups específics de població. En concret, les persones que poden abstenir-se de la seva pràctica són: Persones amb malalties físiques i mentals, Viatgers, Dones durant el període menstrual, Dones embarassades o lactants, Persones majors d’edat que el dejuni empitjori la seva salut, i nens que no han arribat a la pubertat.
Tot plegat molta informació, però el que preferim és parlar de primera mà amb una noia d’Arenys de Munt, musulmana, que farà el ramadà, i que ens pot explicar ben bé com s’organitzen el dia a dia durant aquest mes. Ella és Argemo, i aquesta és l’entrevista emesa avui a l’informatiu migdia